Catala
dimarts, 24 de maig del 2011
Viatge de final de curs de 2N de Batxillerat
El dia 1:
-Sortida el 1 de juny a les 06:15 arribada a les 8:45
-Arribada a l'hotel
-Esmorzar
-Fer una volta per l'hotel
El dia 2:
Aquest hotel de platja inclou un total de 89 habitacions, de les quals 6 són suites, repartides en 8 plantes. Es tracta d'un establiment amb aire condicionat que disposa de vestíbul amb taulell de recepció amb personal les 24 hores, caixa forta,ascensor, guarda-roba i sala de TV. També s'inclouen altres molts serveis, com cafeteria, perruqueria, bar, discoteca, restaurant,connexió a Internet i instal.lacions per a conferències. Per unsuplement es pot fer ús del servei d'habitacions i de bugaderia.Les habitacions estan dotades de llit doble i disposen d'airecondicionat central. A més, estan equipades amb telèfon de líniadirecta, TV vía satélite de pantalla plana, connexió a Internet,minibar, caixa forta de lloguer, sòl de parquet i superfícies de marbre. Totes les habitacions disposen de bany privat amb dutxa,banyera i secador de pèl. Les cambres de bany estan adaptatsper a persones de mobilitat reduïda i tenen agafadors, timbred'emergència i intèrfon per comunicar-se amb recepció. A petició, també es poden incloure altres instal.lacions addicionals per a persones amb problemes auditius. L'hotel disposa d'una zona spa(de pagament) amb piscina climatitzada, hidromassatge, sauna,bany turc, refrescants dutxes d'hidromassatge, tovalloles de bany,servei de rehabilitació i gimnàs. S'ofereixen també tractamentsspa i els massatges són de pagament. Hi ha una terrassa ambgandules i para-sols, i aquestes es poden llogar a la platja. Elsclients poden seleccionar l'esmorzar d'un bufet. El dinar i el soparsón de menú. A més, l'hotel s'adapta a les necessitats dietètiquesespecials dels hostes. Es pot reservar allotjament més esmorzar,mitja pensió o pensió completa. S'accepten American Express,Diners Club, MasterCard i Visa.
dijous, 14 d’abril del 2011
A UN OLMO SECO
Al olmo viejo, hendido por el rayo
y en su mitad podrido,
con las lluvias de abril y el sol de mayo
algunas hojas verdes le han salido.
¡El olmo centenario en la colina
que lame el Duero! Un musgo amarillento
le mancha la corteza blanquecina
al tronco carcomido y polvoriento.
No será, cual los álamos cantores
que guardan el camino y la ribera,
habitado de pardos ruiseñores.
Ejército de hormigas en hilera
va trepando por él, y en sus entrañas
urden sus telas grises las arañas.
Antes que te derribe, olmo del Duero,
con su hacha el leñador, y el carpintero
te convierta en melena de campana,
lanza de carro o yugo de carreta;
antes que rojo en el hogar, mañana,
ardas en alguna mísera caseta,
al borde de un camino;
antes que te descuaje un torbellino
y tronche el soplo de las sierras blancas;
antes que el río hasta la mar te empuje
por valles y barrancas,
olmo, quiero anotar en mi cartera
la gracia de tu rama verdecida.
Mi corazón espera
también, hacia la luz y hacia la vida,
otro milagro de la primavera.
y en su mitad podrido,
con las lluvias de abril y el sol de mayo
algunas hojas verdes le han salido.
¡El olmo centenario en la colina
que lame el Duero! Un musgo amarillento
le mancha la corteza blanquecina
al tronco carcomido y polvoriento.
No será, cual los álamos cantores
que guardan el camino y la ribera,
habitado de pardos ruiseñores.
Ejército de hormigas en hilera
va trepando por él, y en sus entrañas
urden sus telas grises las arañas.
Antes que te derribe, olmo del Duero,
con su hacha el leñador, y el carpintero
te convierta en melena de campana,
lanza de carro o yugo de carreta;
antes que rojo en el hogar, mañana,
ardas en alguna mísera caseta,
al borde de un camino;
antes que te descuaje un torbellino
y tronche el soplo de las sierras blancas;
antes que el río hasta la mar te empuje
por valles y barrancas,
olmo, quiero anotar en mi cartera
la gracia de tu rama verdecida.
Mi corazón espera
también, hacia la luz y hacia la vida,
otro milagro de la primavera.
dimarts, 12 d’abril del 2011
La Marsellesa
Robespierre Després de les jornades de l'agost del 1792, augmentà la seva influència i esdevingué un dels dirigents principals de la Comuna de Parí
|
| ||||
|
| ||||
|
| ||||
|
| ||||
|
| ||||
|
| ||||
|
| ||||
|
| ||||
|
| ||||
|
|
dijous, 31 de març del 2011
L'encís que fuig, d'Espigues en flor (1926)
Boira que el cim vas fregant volandera,
flaire qui passes amb l'ala del vent,
signe de neu que entre molsa i falguera
dius ta cançó per rocosa pendent,
rous matinals i poncelles descloses,
com jo fruesc vostre encís fugitiu!
Dins el misteri que esfulla les roses
veig la Bellesa qui passa i somriu.
Amb quin plaer d'exquisida recança
jo l'he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!
Tota ma vida tremola agraïda
quan un moment l'he sentida vibrar.
Mes ella passa, i què en resta a la vida
sinó el neguit de sentir-la passar?
Oh aquell desfici qua mai s'agombola!
Oh aquella amor consirosa i plaent,
de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
boira del cim o fontana d'argent!
divendres, 25 de març del 2011
Els animals s'expliquen com bonament poden
El lleó
-Sóc un rei que només sua
d'aquella amagada por
de trepitjar-se la cua.
El be
-Quina cosa em passa a mi!
Em diuen "Be", i és la sola
paraula que jo els sé dir.
El mosquit
-Contra els que volen artistes,
però els voldrien de franc,
fet el meu poquet de música
prenc una gota se sang.
La rata
-A un ratolí temerari,
nebot meu, que és molt tossut,
dic: -Vols fer-te saberut?
Doncs rosega un diccionari.
(Josep Carner 1963)
dijous, 24 de març del 2011
dimarts, 22 de març del 2011
LA VACA CEGA
- Topant de cap en una i altra soca,
- avançant d'esma pel camí de l'aigua,
- se'n ve la vaca tota sola. És cega.
- D'un cop de roc llançat amb massa traça,
- el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
- se li ha posat un tel: la vaca és cega.
- Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
- mes no amb el ferm posat d'altres vegades
- ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
- Ses companyes, pels cingles, per les comes,
- el silenci dels prats i en la ribera,
- fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
- l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
- Topa de morro en l'esmolada pica
- i recula afrontada... Però torna,
- i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
- Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
- al cel, enorme, l'embanyada testa
- amb un gran gesto tràgic; parpelleja
- damunt les mortes nines i se'n torna
- orfe de llum sota del sol que crema,
- vacil.lant pels camins inoblidables,
- brandant llànguidament la llarga cua. Joan Maragall
Etiquetes de comentaris:
aigua,
cega,
compañes,
joan_maragall,
literatura,
morro,
pasturen,
prats,
tristesa,
ull,
vailet
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)













