dimarts, 24 de maig del 2011

Viatge de final de curs de 2N de Batxillerat



El dia 1:
-Sortida el 1 de juny a les 06:15 arribada a les 8:45 
-Arribada a l'hotel
-Esmorzar 
-Fer una volta per l'hotel


El dia 2:




























Aquest hotel de platja inclou un total de 89 habitacions, de les quals 6 són suites, repartides en 8 plantes. Es tracta d'un establiment amb aire condicionat que disposa de vestíbul amb taulell de recepció amb personal les 24 hores, caixa forta,ascensor, guarda-roba i sala de TV. També s'inclouen altres molts serveis, com cafeteria, perruqueria, bar, discoteca, restaurant,connexió a Internet i instal.lacions per a conferències. Per unsuplement es pot fer ús del servei d'habitacions i de bugaderia.Les habitacions estan dotades de llit doble i disposen d'airecondicionat central. A més, estan equipades amb telèfon de líniadirecta, TV vía satélite de pantalla plana, connexió a Internet,minibar, caixa forta de lloguer, sòl de parquet i superfícies de marbre. Totes les habitacions disposen de bany privat amb dutxa,banyera i secador de pèl. Les cambres de bany estan adaptatsper a persones de mobilitat reduïda i tenen agafadors, timbred'emergència i intèrfon per comunicar-se amb recepció. A petició, també es poden incloure altres instal.lacions addicionals per a persones amb problemes auditius. L'hotel disposa d'una zona spa(de pagament) amb piscina climatitzada, hidromassatge, sauna,bany turc, refrescants dutxes d'hidromassatge, tovalloles de bany,servei de rehabilitació i gimnàs. S'ofereixen també tractamentsspa i els massatges són de pagament. Hi ha una terrassa ambgandules i para-sols, i aquestes es poden llogar a la platja. Elsclients poden seleccionar l'esmorzar d'un bufet. El dinar i el soparsón de menú. A més, l'hotel s'adapta a les necessitats dietètiquesespecials dels hostes. Es pot reservar allotjament més esmorzar,mitja pensió o pensió completa. S'accepten American Express,Diners Club, MasterCard i Visa.

dijous, 14 d’abril del 2011

A UN OLMO SECO

Al olmo viejo, hendido por el rayo
y en su mitad podrido,
con las lluvias de abril y el sol de mayo
algunas hojas verdes le han salido.
  ¡El olmo centenario en la colina
que lame el Duero! Un musgo amarillento
le mancha la corteza blanquecina
al tronco carcomido y polvoriento.
  No será, cual los álamos cantores
que guardan el camino y la ribera,
habitado de pardos ruiseñores.
  Ejército de hormigas en hilera
va trepando por él, y en sus entrañas
urden sus telas grises las arañas.
  Antes que te derribe, olmo del Duero,
con su hacha el leñador, y el carpintero
te convierta en melena de campana,
lanza de carro o yugo de carreta;
antes que rojo en el hogar, mañana,
ardas en alguna mísera caseta,
al borde de un camino;
antes que te descuaje un torbellino
y tronche el soplo de las sierras blancas;
antes que el río hasta la mar te empuje
por valles y barrancas, 
olmo, quiero anotar en mi cartera
la gracia de tu rama verdecida.
Mi corazón espera
también, hacia la luz y hacia la vida,
otro milagro de la primavera.

dimarts, 12 d’abril del 2011

La Marsellesa



Robespierre Després de les jornades de l'agost del 1792, augmentà la seva influència i esdevingué un dels dirigents principals de la Comuna de Parí





















Lletra en francès

Lletra traduïda al català

Allons enfants de la Patrie,
Le jour de gloire est arrivé!
Contre nous de la tyrannie,
L'étendard sanglant est levé,(bis)
Entendez-vous dans le campagnes,
Mugir ces féroces soldats?
Ils viennent jusque dans nos bras,
Égorger nos fils, nos compagnes!

Marxem, fills de la pàtria,
que ha arribat el dia de la glòria.
El sagnant estendard de la tirania
està ja aixecat contra nosaltres (bis)
No escolteu bramar pels camps
a aquests feroços soldats?
Doncs vénen a degollar
als nostres fills i a les nostres esposes
Refrain:
Aux armes, citoyens,
Formez vos bataillons,
Marchons, marchons!
Qu'un sang impur
Abreuve nos sillons!
Tornada:
A les armes, ciutadans!
Formeu els vostres batallons!
Marxem, marxem,
que una sang impura
xopi els nostres solcs

Que veut cette horde d'esclaves,
De traîtres, de rois conjurés?
Pour qui ces ignobles entraves,
Ces fers dès longtemps préparés? (bis)
Français! pour nous, ah! quel outrage!
Quels transports il doit exciter!
C'est nous qu'on ose méditer
De rendre à l'antique esclavage!

Què pretén aquesta horda d'esclaus,
de traïdors, de reis conjurats?
Per qui són aquestes *innobles traves
i aquestes cadenes temps ha preparades?
Per a nosaltres, francesos! Oh, quin ultratje! (bis)
Quin arravatament ens deu excitar!
És a nosaltres a qui pretenen sumir
de nou en l'antiga esclavitud!

Refrain
Quoi! ces cohortes étrangères!
Feraient la loi dans nos foyers!
Quoi! ces phalanges mercenaires
Terrasseraient nos fils guerriers! (bis)
Grand Dieu! par des mains enchaînées
Nos fronts sous le joug se ploieraient!
De vils despotes deviendraient
Les maîtres des destinées!

Tornada
I què! Sofrirem que aquestes tropes estrangeres
dictin la llei en les nostres llars,
i que aquestes falanges mercenàries
vencin als nostres valents guerrers? (bis)
Gran Déu! Encadenades les nostres mans,
hauríem de doblegar els fronts sota el jou!
Els amos de la nostra destinació
no serien més que uns vils dèspotes.

Refrain
Tremblez, tyrans et vous perfides
L'opprobre de tous les partis
Tremblez! vos projets parricides
Vont enfin recevoir leurs prix! (bis)
Tout est soldat pour vous combattre
S'ils tombent, nos jeunes héros
La France en produit de nouveaux,
Contre vous tout prêts à se battre

Tornada
Tremoleu, tirans, i també vosaltres,
pèrfids, oprobi de tots els partits!
Tremoleu! Els vostres projectes parricides
van per fi a rebre el seu càstig. (bis)
Tots són soldats per a combatre-us.
si pereixen els nostres herois.
França produeix altres nous
disposats a aniquilar-vos.

Refrain
Français, en guerriers magnanimes,
Portez ou retenez vos coups!
Épargnez ces tristes victimes,
A regret s'armant contre nous. (bis)
Mais le despote sanguinaire,
Mais les complices de Bouillé
Tous ces tigres qui, sans pitié,
Déchirent le sein de leur mère!...

Tornada
Francesos, com magnànims guerrers
sofriu o rebutgeu els cops!
Perdoneu aquestes pobres víctimes
que contra la seva voluntat s'armen contra nosaltres. (bis)
Però aquests dèspotes sanguinaris,
però aquests còmplices de Bouillé,
tots aquests tigres que, sense pietat,
estripen el cor de la seva mare...

Refrain
Amour sacré de la Patrie,
Conduis, soutiens nos bras vengeurs!
Liberté, Liberté chérie,
Combats avec tes défenseurs! (bis)
Sous nos drapeaux, que la victoire
Accoure à tes mâles accents!
Que tes ennemis expirants
Voient ton triomphe et notre gloire!

Tornada
Amor sagrat de la pàtria,
condueix i sustenta els nostres braços venjadors!
Llibertat, llibertat benvolguda,
lluita amb els teus defensors (bis)
Que la victòria acudeixi sota les teves banderes
en escoltar els teus varonils accents!
Que els teus enemics moribunds
vegin el teu triomf i la nostra glòria!

Refrain
("Couplet des enfants")
Nous entrerons dans la carrière
Quand nos aînés n'y seront plus,
Nous y trouverons leur poussière
Et la trace de leurs vertus (bis)
Bien moins jaloux de leur survivre
Que de partager leur cercueil,
Nous aurons le sublime orgueil
De les venger ou de les suivre!

Tornada
("Estrofa dels infants")
Nosaltres entrem en el camí
quan ja no existeixin els nostres majors;
Allí trobarem les seves cendres
i la petjada de les seves virtuts. (bis)
No estarem tan gelosos de seguir-los
com de participar de la seva tomba;
Tindrem el sublim orgull
de venjar-los o de seguir-los

 Refrain

Tornada
guillotina. Làmina tallant que cau guiada per dos muntants verticals i serveix
per a decapitar els condemnats a mort. Aquest instrument ...
Revolució Francesa. ... L'impacte de la Revolució Francesa als Països Catalans. Als Països
Catalans, la Revolució Francesa tingué fortes repercussions. ...

dijous, 31 de març del 2011

L'encís que fuig, d'Espigues en flor (1926)

 
Boira que el cim vas fregant volandera,
flaire qui passes amb l'ala del vent,
signe de neu que entre molsa i falguera
dius ta cançó per rocosa pendent,

rous matinals i poncelles descloses,
com jo fruesc vostre encís fugitiu!
Dins el misteri que esfulla les roses
veig la Bellesa qui passa i somriu.

Amb quin plaer d'exquisida recança
jo l'he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!

Tota ma vida tremola agraïda
quan un moment l'he sentida vibrar.
Mes ella passa, i què en resta a la vida
sinó el neguit de sentir-la passar?

Oh aquell desfici qua mai s'agombola!
Oh aquella amor consirosa i plaent,
de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
boira del cim o fontana d'argent!

Maria Antònia Salvà:
















divendres, 25 de març del 2011

Els animals s'expliquen com bonament poden


El lleó



-Sóc un rei que només sua
d'aquella amagada por
de trepitjar-se la cua.

El be




-Quina cosa em passa a mi!
Em diuen "Be", i és la sola
paraula que jo els sé dir.

El mosquit




-Contra els que volen artistes,
però els voldrien de franc,
fet el meu poquet de música
prenc una gota se sang.

La rata



-A un ratolí temerari,
nebot meu, que és molt tossut,
dic: -Vols fer-te saberut?
Doncs rosega un diccionari.
(Josep Carner 1963)

dimarts, 22 de març del 2011

LA VACA CEGA

                                                                                                
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.                                    Joan Maragall